EM VAIG ENAMORAR D'UN TELESCOPI: FELIÇ ANIVERSARI, HUBBLE

VERSIÓN EN CASTELLANO

Fa vint-i-cinc anys que només m'interessen les estrelles. De vegades pot donar la sensació que m'interessen altres coses: llegir contes, viatjar en el temps, fer equilibris entre la perversió i la innocència, preparar el te, col·leccionar transgressions. No us equivoqueu. Només m'interessen les estrelles des del dia en què el telescopi espacial Hubble va començar a orbitar al voltant de la Terra. 

Jo era l'adolescent que perseguia científics i poetes perquè no podia perseguir estrelles. Aviat vaig entendre que havia de fugir dels poetes. Els científics em parlaven d'aberracions esfèriques i jo imaginava monstres rodons com pilotes plenes de vísceres. Però en realitat l'aberració esfèrica era només una deformació en els miralls del telescopi. Llavors jo imaginava a Alícia travessant el mirall per conquistar les estrelles mentre fugia de la Reina Vermella. Com a projecte de científica vaig ser un desastre, creieu-me. 

Quan necessito vertigen recordo el Hubble fent fotos d'un cometa suïcida en direcció Júpiter aquell estiu boreal del 94. Els fragments del S-L9 després del seu viatge autodestructiu tenien forma de collar de perles al voltant del planeta i Robert Smith, cantant de The Cure, li va dedicar la cançó Jupiter Crash, dins de Wild Mood Swings. Is this how it feels? Is this how a star falls?

El Hubble sap quina és l'edat de l'univers, quines estrelles no han arribat mai a néixer, quantes cicatrius tenen els planetes on van a morir els cometes suïcides, quantes hores puc passar mirant el cel i volent marxar.

Fa vint-i-cinc anys que només m'interessen les estrelles. 

Feliç aniversari, estimat Hubble.